Esmorzar de forquilla l'arrel de la tradició

El dia 5 de Desembre vàrem anar a esmorzar al carrer Parlament ( Federal Cafè ) i ens va agradar molt. Els cambrers ens van ajudar a pujar al pis perquè la planta baixa era plena. L'esmorzar va anar molt bé i no va ser excessivament car. Jo he esmorzat de forquilla un grapat de vegades, però ha estat molt diferent. Estava acostumat als esmorzars de poble ( molt de vi, pa de pagès, etc.) per tot això avui cal canviar el discurs. Vam menjar el que volíem i no va ser tan car com ens creiem abans d'anar-hi. Vaig menjar una mena de croissant amb formatge i pernil i no em va costar el que creia jo que cobrarien, després de prendre un parell de sucs de taronja i un cafè, o sigui que podeu comptar amb mi la propera vegada perquè aniré.

El Federal Cafè va obrir les seves portes el 10 d'Agost de l'any 2000, però va estar tot l'estiu d'obres.
Abans d'obrir, era una vivenda no molt gran. Després de la reforma, va quedar un local molt maco, i que com queda actualment val la pena anar-hi. ¡ Gaudiu-lo !

 Edifici antic

                                                                       Edifici actual

Aquesta entrada la vull dedicar doncs avui a parlar-vos dels esmorzars de forquilla i la seva tradició a Catalunya. Jo he esmorzat de forquilla essent molt jove. Al poble que anava de jovenet, qualsevol hora era prou bona per menjar, o sigui que et trobaves a tots a qualsevol moment fotent-se un got de ví amb xoriço o pernil. Els esmorzars de forquilla ja eren famosos en temps antics i fins i tot alguns filòsofs, entre altres Plató, van arribar a parlar d'ells. De fet l'esmorzar es l'àpat més important del dia doncs t'ajuda a portar bé la resta de la jornada.

L'esmorzar de forquilla, avui en día, no es una cosa normal i menys en una ciutat perque  la gent va amb presses i com diu en Josep María Espinàs, escriptor habitual de la premsa catalana, es necessita temps i calma per fer-ho.

Els esmorzars abans eran més forts perqué els pagesos havien de caminar bastant per anar a treballar i potser d'unes terres a les altres, així com els comerciants que també feien llargs trajectes. Per això l'hora d'esmorzar era tan important, ja que els permetia reposar i agafar forces.

Plats típics catalans d'esmorzar de forquilla: cansalada, mongetes, bolets, botifarra, etc. i sobre tot una bona quantitat de vi, i algún que altre café ( per no dir-ho amb un altre expressió ) ben carregat.