Runes del bombardeig
Bombes
L'estàtua robada de la font
La plaça : pati escolar
El mur destroçat
Placa en record a les persones que van morir
Foto antiga : La mainada feliç jugant a la Plaça
viernes, 30 de enero de 2015
Històries i anècdotes de la plaça Sant felip Neri
L'última visita que varem fer, va ser a la plaça Sant Felip Neri, una plaça molt maca, al costat del que era la part jueva de la Barcelona antiga.
Per sort, ja hem tingut molts anys després dels fets més importants ocorreguts allà, com va ser el bombardeig que va haver-hi durant la guerra civil española ( concretament el día 30 de Gener de l'any 1938, ara fa 77 anys justament ), que va matar prop de 40 persones, 30 d'elles nens de l'escola que hi havía allà.
També va ser un lloc molt visitat, entre d'altres per Gaudí, que quan va morir atropellat per un tranvía, teoricament anava a visitar la plaça, perque diuen que era la seva preferida de la ciutat.
També se'n va rodar part de la pel-licula de Wody Allen "Vicky, Cristina, Barcelona", amb Penélope Cruz, Scarlett Johansson i Bardem, i algun videoclip ( My Inmortal de Evanescence) molt famós en el seu moment.
La font del centre de la Plaça tenía a sobre una estatua d'un nen estudiant , pero d'aixó no podem parlar gaire perque va ser robada i no va tornar a aparèixer.
Aquesta plaça ocupa els terrenys de l'antic cementiri medieval. La plaça rep el seu nom del sant (predicador jesuita, Florencia 1515, Roma 1595 ) a qui està dedicada l'església.
Aquí hi havia els antics gremis de sabaters (1565). La sabata més important que coneixem d'ells, es la del monument de Colón, de 122 cm. de llarg. El segle XVI els calderers van adquirir una vivenda molt senyorial situada al carrer Boria, d'una bona família de la ciutat, i la van adaptar a la seva nova funció. El sector s'en va veure afectat per la construcció de la Via Laietana, a principis del segle XX.
Per sort, ja hem tingut molts anys després dels fets més importants ocorreguts allà, com va ser el bombardeig que va haver-hi durant la guerra civil española ( concretament el día 30 de Gener de l'any 1938, ara fa 77 anys justament ), que va matar prop de 40 persones, 30 d'elles nens de l'escola que hi havía allà.
També va ser un lloc molt visitat, entre d'altres per Gaudí, que quan va morir atropellat per un tranvía, teoricament anava a visitar la plaça, perque diuen que era la seva preferida de la ciutat.
També se'n va rodar part de la pel-licula de Wody Allen "Vicky, Cristina, Barcelona", amb Penélope Cruz, Scarlett Johansson i Bardem, i algun videoclip ( My Inmortal de Evanescence) molt famós en el seu moment.
La font del centre de la Plaça tenía a sobre una estatua d'un nen estudiant , pero d'aixó no podem parlar gaire perque va ser robada i no va tornar a aparèixer.
Aquesta plaça ocupa els terrenys de l'antic cementiri medieval. La plaça rep el seu nom del sant (predicador jesuita, Florencia 1515, Roma 1595 ) a qui està dedicada l'església.
Aquí hi havia els antics gremis de sabaters (1565). La sabata més important que coneixem d'ells, es la del monument de Colón, de 122 cm. de llarg. El segle XVI els calderers van adquirir una vivenda molt senyorial situada al carrer Boria, d'una bona família de la ciutat, i la van adaptar a la seva nova funció. El sector s'en va veure afectat per la construcció de la Via Laietana, a principis del segle XX.
Reportatge fotogràfic de la Plaça Sant Felip Neri
Home a la plaça fent malabars
La font de la plaça
Persones a la terrassa del restaurant del l'hotel Neri
Vista de l'església
Un senyor a la plaça
Escena de la pel·lícula "Vicky, Cristina, Barcelona"
La font sense la estàtua (robada) del'estudiant
La placa del carrer
Vista panoràmica de la plaça
Marques del bombardeig durant la Guerra Civil
Perspectiva va des del terra
La tarda a la plaça
La cantant d' Evanescence al videoclip "My Inmortal"
Vámonos a la Plaza de Sant Felip Neri
En estan salida fuimos a la plaza Sant Felip Neri, que esta cerca del antiguo barrio judio de Barcelona, en el barrio Gotico.
Para llegar hasta la plaza cogimos el metro Linea 3 estación de Tarragona hasta la estación Liceu. Las dos estaciones estan dotadas de ascensor.
Una vez en las Ramblas tuvimos que ir caminando para llegar a la Plaza, nuestro recorrido fue el siguiente:
- fuimos por la calle Cardenal Casañas todo recto hasta la calle de la Palla
- y de aqui hasta la plaza Nova,
- después fuimos por la calle del Bisbe, continuamos y giramos por la calle Montjuic del Bisbe que nos condució a la Plaza de Sant Felip Neri.
Desde la calle Bisbe no se ve la entrada a la plaza hasta que no giramos por la calle Montjuic del Bisbe, se accede a través de una arcada. Esto hace que la plaza esté escondida y le dé un aire misterioso y romántico al lugar.
Da la impresión que estás en una plaza antigua, como si nos trasladasemos en el tiempo. Las paredes son de piedra y algunas tienen marcadas el rastro de un bombardeo.
En ningun momento tienes la sensación de estar en una cuidad, mas bien parece que estemos en un pueblo.
Una vez en la plaza ( entrando por la arcada de la calle Montjuic del Bisbe) a la derecha esta la entrada al colegio, a continuación la iglesia con el mismo nombre de la plaza y en centro una fuente.
A la izquierda está el Museo del Calzado y al lado de éste hay el restaurante del Hotel Neri.
Para llegar hasta la plaza cogimos el metro Linea 3 estación de Tarragona hasta la estación Liceu. Las dos estaciones estan dotadas de ascensor.
Una vez en las Ramblas tuvimos que ir caminando para llegar a la Plaza, nuestro recorrido fue el siguiente:
- fuimos por la calle Cardenal Casañas todo recto hasta la calle de la Palla
- y de aqui hasta la plaza Nova,
- después fuimos por la calle del Bisbe, continuamos y giramos por la calle Montjuic del Bisbe que nos condució a la Plaza de Sant Felip Neri.
Desde la calle Bisbe no se ve la entrada a la plaza hasta que no giramos por la calle Montjuic del Bisbe, se accede a través de una arcada. Esto hace que la plaza esté escondida y le dé un aire misterioso y romántico al lugar.
Da la impresión que estás en una plaza antigua, como si nos trasladasemos en el tiempo. Las paredes son de piedra y algunas tienen marcadas el rastro de un bombardeo.
En ningun momento tienes la sensación de estar en una cuidad, mas bien parece que estemos en un pueblo.
Una vez en la plaza ( entrando por la arcada de la calle Montjuic del Bisbe) a la derecha esta la entrada al colegio, a continuación la iglesia con el mismo nombre de la plaza y en centro una fuente.
A la izquierda está el Museo del Calzado y al lado de éste hay el restaurante del Hotel Neri.
viernes, 9 de enero de 2015
Esmorzar de forquilla l'arrel de la tradició
El dia 5 de Desembre vàrem anar a esmorzar al carrer Parlament ( Federal Cafè ) i ens va agradar molt. Els cambrers ens van ajudar a pujar al pis perquè la planta baixa era plena. L'esmorzar va anar molt bé i no va ser excessivament car. Jo he esmorzat de forquilla un grapat de vegades, però ha estat molt diferent. Estava acostumat als esmorzars de poble ( molt de vi, pa de pagès, etc.) per tot això avui cal canviar el discurs. Vam menjar el que volíem i no va ser tan car com ens creiem abans d'anar-hi. Vaig menjar una mena de croissant amb formatge i pernil i no em va costar el que creia jo que cobrarien, després de prendre un parell de sucs de taronja i un cafè, o sigui que podeu comptar amb mi la propera vegada perquè aniré.
El Federal Cafè va obrir les seves portes el 10 d'Agost de l'any 2000, però va estar tot l'estiu d'obres.
Abans d'obrir, era una vivenda no molt gran. Després de la reforma, va quedar un local molt maco, i que com queda actualment val la pena anar-hi. ¡ Gaudiu-lo !
Edifici actual
Aquesta entrada la vull dedicar doncs avui a parlar-vos dels esmorzars de forquilla i la seva tradició a Catalunya. Jo he esmorzat de forquilla essent molt jove. Al poble que anava de jovenet, qualsevol hora era prou bona per menjar, o sigui que et trobaves a tots a qualsevol moment fotent-se un got de ví amb xoriço o pernil. Els esmorzars de forquilla ja eren famosos en temps antics i fins i tot alguns filòsofs, entre altres Plató, van arribar a parlar d'ells. De fet l'esmorzar es l'àpat més important del dia doncs t'ajuda a portar bé la resta de la jornada.
L'esmorzar de forquilla, avui en día, no es una cosa normal i menys en una ciutat perque la gent va amb presses i com diu en Josep María Espinàs, escriptor habitual de la premsa catalana, es necessita temps i calma per fer-ho.
Els esmorzars abans eran més forts perqué els pagesos havien de caminar bastant per anar a treballar i potser d'unes terres a les altres, així com els comerciants que també feien llargs trajectes. Per això l'hora d'esmorzar era tan important, ja que els permetia reposar i agafar forces.
Plats típics catalans d'esmorzar de forquilla: cansalada, mongetes, bolets, botifarra, etc. i sobre tot una bona quantitat de vi, i algún que altre café ( per no dir-ho amb un altre expressió ) ben carregat.
El Federal Cafè va obrir les seves portes el 10 d'Agost de l'any 2000, però va estar tot l'estiu d'obres.
Abans d'obrir, era una vivenda no molt gran. Després de la reforma, va quedar un local molt maco, i que com queda actualment val la pena anar-hi. ¡ Gaudiu-lo !
Edifici antic
Aquesta entrada la vull dedicar doncs avui a parlar-vos dels esmorzars de forquilla i la seva tradició a Catalunya. Jo he esmorzat de forquilla essent molt jove. Al poble que anava de jovenet, qualsevol hora era prou bona per menjar, o sigui que et trobaves a tots a qualsevol moment fotent-se un got de ví amb xoriço o pernil. Els esmorzars de forquilla ja eren famosos en temps antics i fins i tot alguns filòsofs, entre altres Plató, van arribar a parlar d'ells. De fet l'esmorzar es l'àpat més important del dia doncs t'ajuda a portar bé la resta de la jornada.
L'esmorzar de forquilla, avui en día, no es una cosa normal i menys en una ciutat perque la gent va amb presses i com diu en Josep María Espinàs, escriptor habitual de la premsa catalana, es necessita temps i calma per fer-ho.
Els esmorzars abans eran més forts perqué els pagesos havien de caminar bastant per anar a treballar i potser d'unes terres a les altres, així com els comerciants que també feien llargs trajectes. Per això l'hora d'esmorzar era tan important, ja que els permetia reposar i agafar forces.
Plats típics catalans d'esmorzar de forquilla: cansalada, mongetes, bolets, botifarra, etc. i sobre tot una bona quantitat de vi, i algún que altre café ( per no dir-ho amb un altre expressió ) ben carregat.
Mi opinión particular de la salida al Federal Café
Hicimos los compañeros de Trace y nuestras dos acompañantes (Estefanía y Sara) una salida matinal a un café situado en la C/Parlament del Poble Sec de Barcelona con la intención de hacer un "esmorzar de forquilla". El lugar escogido fue el llamado Federal Café, a mi me pareció un local correcto y con un buen servicio.
Fuimos en metro, sin ningún problema en el acceso para Josep Lluis que iba en silla de ruedas. El único inconveniente es que a la salida no hubo ascensor, y tuvimos que salir todos andando. Salimos del metro y solo tuvimos que andar una manzana, no como a la vuelta que decidimos entre todos ir andando. Pero en general fue un recorrido corto y agradable, tanto para ir como al volver.
Llegamos al local y la planta de abajo estaba llena, así que tuvimos que subir a la primera planta a la que se accedia subiendo unas escaleras. Suerte que nos ayudaron a subir los camareros porque algunos de nosotros tenemos problemas de movilidad y vamos con silla de ruedas o muletas.
Una vez sentados miramos bien las cartas y elegimos. Yo pedí un bikini y una coca-cola , pero en la carta se podia pedir una gran variedad de platos como: brioche, reposteria del día y casera, huevos fritos, al horno, escalfados o revueltos y se podían añadir muchos ingredientes, hamburguesas con todo tipo de ingredientes, sandwiches... Todos los platos se podian hacer al gusto y esto es algo que se aprecia.
Mis compañeros pidieron distintos platos, huevos fritos, pastel, hamburguesa y croissant con jamón serrano y queso, y todo estuvo exquisito.
Fuimos en metro, sin ningún problema en el acceso para Josep Lluis que iba en silla de ruedas. El único inconveniente es que a la salida no hubo ascensor, y tuvimos que salir todos andando. Salimos del metro y solo tuvimos que andar una manzana, no como a la vuelta que decidimos entre todos ir andando. Pero en general fue un recorrido corto y agradable, tanto para ir como al volver.
Llegamos al local y la planta de abajo estaba llena, así que tuvimos que subir a la primera planta a la que se accedia subiendo unas escaleras. Suerte que nos ayudaron a subir los camareros porque algunos de nosotros tenemos problemas de movilidad y vamos con silla de ruedas o muletas.
Una vez sentados miramos bien las cartas y elegimos. Yo pedí un bikini y una coca-cola , pero en la carta se podia pedir una gran variedad de platos como: brioche, reposteria del día y casera, huevos fritos, al horno, escalfados o revueltos y se podían añadir muchos ingredientes, hamburguesas con todo tipo de ingredientes, sandwiches... Todos los platos se podian hacer al gusto y esto es algo que se aprecia.
Mis compañeros pidieron distintos platos, huevos fritos, pastel, hamburguesa y croissant con jamón serrano y queso, y todo estuvo exquisito.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)